Portava
molt de temps fotografiant graffitis que li cridaven l'atenció i sempre
em quedava amb ganes de veure el context, el lloc on es trobaven.
Se'm
va ocórrer que seria interessant poder veure'ls també de lluny. Amb
"lluny" no em refereixo a veure'ls amb certa distància, si no a veure
més enllà; com afecten a l'espai que els rodeja, quina és la seva
interacció amb ell, com influeixen a l'ambient, com ens afecten de forma
indirecta. Es a dir, l'impacte que tenen en la ciutat i en nosaltres,
com es barregen amb la resta d'elements (edificis, parcs...) i veure com
de vegades queden perfectament integrats i d'altres no.
Veure
el que és bell i el que no ho és tant, el que està cuidat i el que està
brut, allò que és bo i el que no ho és tant del graffiti, el graffiti
artístic i el graffiti més "gamberro".
És expressió al nostre voltant i a les ciutats s'ha tornat un element més del paisatge.
És l'art que omple els carrers, que els decora i els hi dona vida dins tanta paleta grisenca.
Són
dues formes de mirar. L'objectiu del meu pare enfoca l'obra artística,
el que el graffiter vol expressar i per tant el que l'obra transmet a
l'espectador.
L'objectiu
de la meva càmera busca el que ens transmet l'ambient que genera el
graffiti, el que ens transmet el paisatge més que l'obra artística en si
mateixa.
Art urbà de prop i de lluny.
Del 5 al 30 de Octubre de 2012
Ateneu del Clot
